《自作挽歌辞》拼音

宋代朱槔

zuòwǎn--zhūgāo

yōuyōuzuònánxuānwànqiú

léiqiěwényānzhīcǎochóngchóu

qiángyánbiānjiǎnyuèshìdōngliú

tāotāojìngfǎnshuícāomáo

tiānniànzhíxiézhūliú

shūláihuàbēixīnxīnwǎngxíngzhéliú

xiānyíngtuōxiānfēngshānsēngsǎoqiū

èrsuízhùwàiwēngjīnbáitóu

shìshàngshūlángmíngténgjiǔzhōu

zhòngxiōngzhōngqiāngqiú

huácháojīngshùsānzhīchóu

tángtángxiāngguīshānqiū

yuánmèngfāngjuébáiyǒuyúnzhèng

pínglíngruòdǎokōngchùtínghuázhōu

xiāng怀huáishíliángmóu

shífèixìngtiānyuànyóu

píngshēngwénshīshīdāngwǎnōu

shēngchúdiànjūncóngèrxiōngyóu

朱槔简介

唐代·朱槔的简介

徽州婺源人,字逢年。朱松弟。有轶才,自负其长,不肯随俗俯仰。工诗。有《玉澜集》。

...〔 ► 朱槔的诗(73篇)